viliandre

Laserpitium gallicum (nc.)

m
Botànica

Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne, robusta, de 40 a 120 cm d’alçària, glabra o glabrescent, amb fulles repetidament pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors blanques o rosades, arranjades en umbel·les compostes, i amb fruits ovoides alats.

Es fa en pedrusques, a les muntanyes calcàries del sud-oest d’Europa.