És originada, principalment, als nuclis urbans i industrials, per l’abocament incontrolat de substàncies produïdes per les combustions dels processos químics i industrials. Hom pot distingir la contaminació antròpica , causada directament per l’acció humana, de la contaminació per causes naturals. Entre aquestes hom pot destacar l’acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expel·lits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l’escuma marina, d’elements radioactius naturals, etc.
Els principals contaminants atmosfèrics abocats per l’activitat industrial són els òxids de sofre, el monòxid de carboni, el diòxid de carboni, els hidrocarburs, els òxids de nitrogen, el mercuri, els fluorurs, la pols, la sílice i les cendres i els fums en general.
Els òxids de sofre , SO 2 i SO 3 , procedents de la combustió de carbons i petrolis, que afecten les vies respiratòries dels animals i els conreus, atès que, el SO 2 , per l’acció de la radiació ultraviolada, pot transformar-se en SO 3 que, en reaccionar amb la humitat de l’aire, origina aerosols d’àcid sulfúric, H 2 SO 4 pluja àcida .
El monòxid de carboni , CO, originat en la combustió incompleta de petrolis, carbons, etc, que esdevé tòxic per tal com interfereix en el transport d’oxigen per la sang; el diòxid de carboni , CO 2 , produït en les combustions orgàniques, l’augment del qual pot conduir al canvi climàtic del planeta ( efecte Callendar , efecte hivernacle ).
Els hidrocarburs , emesos pels motors de combustió, que s’han mostrat com agents cancerígens.
Els òxids de nitrogen , NO i NO 2 , originats en les combustions a altes temperatures, col·laboren a l’aparició del smog , i, en concret, el NO 2 afecta les vies respiratòries i porta a l’aparició d’ozó, O 3 , que amb els aldehids i àcids orgànics forma peroxiacetilnitrats (o nitroperòxids d’acil) que amb el NO 2 i el O 3 són els principals oxidants de la boira fotoquímica (o smog fotoquímic) que té importants efectes tòxics i irritants.
El mercuri , Hg, que prové de l’activitat industrial (mineria, construcció, agricultura, etc) i que, en concentrar-se en els teixits, esdevé altament tòxic.
Els fluorurs , causats per les indústries (ceràmica, rajoles, fabricació d’adobs, obtenció d’alumini), que s’emmagatzemen als ossos i a l’herba.
La pols , que prové de l’erosió o de la indústria, i que causa al·lèrgies i malalties respiratòries.
Contaminació atomsfèrica
©
La sílice , provinent dels minerals que en contenen, que s’acumula als pulmons i provoca l’emfisema; l' amiant , producte industrial que provoca plaques pleurals, bronquitis i fibrosi pulmonar.
Entre els agents naturals de contaminació hom hi pot incloure els contaminants biològics, com és ara el pol·len, els microorganismes nocius que originen processos al·lèrgics, etc.
Als nuclis urbans, cal destacar el fenomen de la inversió tèrmica , que pot ocasionar grans accidents contaminants col·lectius, i que consisteix bàsicament en l’estancament de cúpules d’aire calent contaminat sobre les grans ciutats.