absolució

f
Dret processal penal

Resolució judicial per la qual hom decideix la no actuació de la pretensió punitiva (i la de rescabalament en el seu cas), deduïda per les parts acusadores per tal com el fet judicat no constitueix delicte o perquè no hi ha relació entre aquestes i l’imputat, o bé per insuficiència de proves o per concurrència de causes d’inimputabilitat, justificació o excusa absolutòria.

És la terminació completa i absoluta del judici criminal.