i andalusisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

andalusisme

substantiu masculím
Política
ciències polítiques polít
Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.

Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia; els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intel·lectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra. L’any 1918, el Congrés de Ronda fixà la bandera, l’himne i l’escut d’Andalusia, i el 1930 Infante creà la Junta Liberalista de Andalucía, organisme que, al llarg de la Segona República, maldà inútilment per tirar endavant un estatut d’autonomia. L’aixecament militar del juliol del 1936, durant el qual fou mort Blas Infante, anorreà el feble andalusisme, però, després, els gravíssims desequilibris estructurals que el franquisme no féu més que agreujar, conscienciaren gradualment les capes intel·lectuals i polítiques en favor de l’autogovern andalús com a millor vehicle de les transformacions socials imprescindibles; el 1973 sorgí l’Alianza Socialista de Andalucía, que donaria lloc al Partido Socialista de Andalucía, i des del 1977 l’andalusisme fou assumit amb més o menys intensitat pels diferents partits de l’espectre polític andalús, fent-ne, per primera vegada, un fenomen massiu i possibilitant l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1981. Tant a l’elecció del primer parlament autònom (1982) com als immediats comicis generals, però, els partits andalusistes perderen molt de terreny en benefici de les grans formacions estatals. Des d’aleshores, l’andalusisme basculà entre un sector que es vinculà estretament a propostes de profundes reformes socials, aglutinat entorn del Sindicato de Obreros del Campo (creat el 1976) i les Candidaturas Unitarias de Trabajadores (que tenen una certa presència municipal i que s’integraren en la coalició Izquierda Unida); i el sector que es desvinculà de propostes específicament socialistes i accentuà el seu perfil nacionalista, format al voltant del Partido Andalucista (denominació del Partido Socialista de Andalucía des del 1984), el qual entre el 1996 i el 2000 participà en el govern de la Junta de Andalucía en coalició amb el PSOE.

Col·laboració: 
JBCC
Llegir més...