bhòtia

f

m

Etnologia

Individu d’un poble d’origen tibetà i de raça mogòlida que habita a l’Himàlaia, principalment al Bhutan i, amb menys extensió, a les regions veïnes del Tibet, del Sikkim i del Nepal.

Llur activitat principal és la ramaderia (iacs, cabres i ovelles). Els bhòties (uns 700 000 individus) són de religió budista i parlen diverses llengües del grup tibetà, la més important de les quals, el dzongka, és oficial a Bhutan.