i teixit conjuntiu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

teixit conjuntiu

substantiu masculím
Biologia i ecologia
histologia histol
Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc.

Fa funcions mecàniques (protecció, unió, lliscament, etc.) i metabòliques (dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèl·lules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc.). És constituït per elements cel·lulars i substàncies intercel·lulars: els elements cel·lulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèl·lules rodones basòfiles (limfòcits i monòcits), les cèl·lules plasmàtiques, les cèl·lules grasses, els granulòcits, les cèl·lules adiposes i els cromatòfors; les substàncies intercel·lulars es poden classificar en afaiçonades (fibres col·làgenes, fibres elàstiques i fibres de reticulina) i no afaiçonades (substància fonamental amorfa). Les varietats de teixit conjuntiu lax i dens estan en relació amb la distribució quantitativa i amb la proporció que hi ha entre la substància fonamental i les fibres col·làgenes, elàstiques i de reticulina. Hom anomena també conjuntius diversos altres teixits, com el mesènquima o teixit conjuntiu embrionari, que és la matriu de tots els teixits de sosteniment, el teixit conjuntiu mucós, que es presenta en els mamífers abans del naixement i és localitzat en la pell i sobretot en el cordó umbilical (gelatina de Wharton), el teixit conjuntiu reticular, constituït principalment per cèl·lules reticulars i fibres de reticulina i que es dóna en la medul·la òssia, la melsa, els ganglis limfàtics, els folicles solitaris i les plaques de Peyer de l’intestí, etc., i el teixit adipós, que és una forma especial de teixit conjuntiu reticular.

Col·laboració: 
JBB
Llegir més...