La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid. Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic. En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol (d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para), el resitol (polímer bidimensional, sòlid) o la resita (d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades). L’ús de derivats fenòlics del tipus del resorcinol permet l’obtenció de polímers que s’endureixen a baixa temperatura, puix que les posicions orto i para són activades pel substituent. Si hom substitueix el formaldehid per furfural, el resultat és un polímer d’una gran resistència mecànica. Hom empra les resines fenòliques, per llurs propietats dielèctriques i de resistència mecànica i química i per la baixa capacitat d’absorció de l’aigua, en les indústries elèctrica, radiotècnica, telefònica, tèxtil i química i en la fabricació de vernissos i adhesius.
f
pl
Química