És formada on es troben els fluxos d’aire fred que provenen de les latituds altes (aire polar) amb els d’aire càlid originat en aquestes altes pressions subtropicals (aire tropical). Les pertorbacions o els ciclons de la zona temperada (pertorbacions noruegues) neixen de les ondulacions d’una discontinuïtat entre l’aire càlid i l’aire fred del front polar.
Modernament, aquesta ondulació ciclònica és explicada per fenòmens d’acoblament, a través de la troposfera mitjana, dels efectes tèrmics predominants a les capes baixes amb els efectes dinàmics predominants en el nivell de la tropopausa (ressò intern del corrent en jet).
Les zones principals on es desenvolupa el front polar a l’hemisferi nord són la banda oriental d’Àsia i de l’Amèrica del Nord, i especialment a l’hivern, quan el gradient tèrmic entre la terra coberta de neu i els corrents càlids oceànics és més acusat; aquestes dues seccions del front polar són conegudes com a front polar del Pacífic i de l’Atlàntic, respectivament. Al sector occidental d’ambdós oceans la zona frontal es desenvolupa extensament com a reflex del gradient tèrmic meridià i per la influència del relleu. Un altre sector del front polar, que de vegades hom ha anomenat front mediterrani, se situa, exclusivament a l’hivern, sobre la Mediterrània i la mar Càspia, establert entre l’aire fred polar marítim procedent de l’Atlàntic o l’aire fred polar continental del sud-est d’Europa i les masses d’aire càlid subtropical procedents del nord d’Àfrica.
El front polar és el factor fonamental del clima de la zona temperada amb els seus moviments estacionals, que són en funció de l’element rector del dinamisme atmosfèric, el corrent en jet.