il·liri

| al·líria

f

m

Història

Membre d’una antiga població indoeuropea que habità el vessant adriàtic de la península Balcànica, amb infiltracions a Grècia i a Itàlia, i que es fusionà amb els diversos pobladors indígenes: dàlmates, liburns, istris, etc.

Durant el s III aC els il·liris constituïren un estat sota el rei Agró. Es dedicaren a saquejar les ciutats adriàtiques, la qual cosa originà diverses guerres, que no cessaren fins que l’estat fou ocupat, després de la batalla de Pidna, pels romans (168 aC).