investidura

f
Història

En el règim feudal, acte pel qual un senyor lliurava un feu al seu vassall.

La investidura consistia en el lliurament d’un objecte que simbolitzava la potestat senyorial (ceptre, anell, vara) o d’objectes provinents del feu (ram de flors, un grapat de terra, bàcul), i generalment la cerimònia era precedida del jurament de fidelitat i de l’homenatge. L’intent, als ss XI i XII, dels senyors feudals, reis i emperadors de monopolitzar, juntament amb la investidura, la col·locació de beneficis eclesiàstics i àdhuc la provisió de bisbats i abadies provocà l’anomenada lluita de les Investidures.