matèria

f
Filosofia

En contraposició a l’esperit, qualitat essencial de real en virtut de la qual les coses existeixen independentment del fet que siguin conegudes per la consciència.

Si hom entén aquesta com a consciència humana, l’afirmació de la realitat material dóna lloc al realisme, en contraposició a l'idealisme; si hom entén alhora la mateixa consciència divina (de la qual, per tant, la realitat existent resta independitzada), incideix en el materialisme, en contraposició a l'espiritualisme.