El mimetisme batesià consisteix en el fet que l’espècie mimetitzadora, que habita en el mateix biòtop i en menys abundància que l’espècie mimetitzada, es confon amb aquesta, la qual posseeix mecanismes de defensa (fibló, secrecions nauseabundes, etc.). El mimetisme müllerià consisteix en el fet que diverses espècies no comestibles o perilloses per a llurs possibles depredadors adopten coloracions aposemàtiques idèntiques per tal de reduir les pèrdues degudes a l’aprenentatge dels depredadors. Aquest mimetisme és molt més freqüent que l’anterior. El mimetisme mertensià consisteix en l’adopció d’una coloració aposemàtica per part de tres espècies: una espècie indefensa, una de no comestible o perillosa i una de mortal. L’espècie mortal és aquella que, en ésser atacada pel depredador, el mata. El mimetisme és, juntament amb la cripsi, un dels principals mecanismes de defensa de les espècies que el posseeixen.
m
Ecologia
mimetisme Colobra escurçonera (Natrix maura) (dalt), que copia la coloració aposemàtica d’un ercurçó (Vipera aspis) (baix)
© Fototeca.cat