paradigma

m
Gramàtica

En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal (declinació) i verbal (conjugació).

En lingüística moderna, un paradigma és tot conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació dins la cadena parlada, a diversos nivells possibles (fonològic: casa, capa, cala, cara, cama...; morfològic: ensenyar, ensenyo, ensenyaré...; ensenyar, cantar, menjar...; semàntic: ensenyar, educar, instruir, formar...). Les relacions paradigmàtiques (anomenades associatives per F.de Saussure) pertanyen al domini del sistema de la llengua, són virtuals i en absència: oposen unitats lingüístiques presents dins un enunciat de parla donat amb d’altres unitats absents en aquest enunciat, però possibles d’ésser-hi commutades, segons la intenció expressiva del parlant (sintagma).