Pasqua

Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua
f
Cristianisme

Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge ja al segle II.

És anomenada també Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida i primera Pasqua. Bé que el mot grec páskha (assimilat a páskhein, ‘sofrir’) s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat (segle IV) inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de resurrecció. La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual, que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri. Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant. Ja des del segle III la festa es prolonga durant cinquanta dies (Pentecosta) i és preparada per uns quants dies de dejuni (quaresma), de manera que al voltant de la Pasqua hom organitzà tot l'any litúrgic. La vetlla pasqual se centrà des de bon principi en els dos grans sagraments de la iniciació: el baptisme i l’eucaristia.

L’Església, seguint l’esquema del memorial jueu i actualitzant-lo, celebra el misteri pasqual, no pas com un fet del passat, sinó com una actualitat viva, mentre espera el retorn de Crist. La fixació de la data comportà a l’origen serioses dificultats i malentesos, i el concili de Nicea (325) decidí que fos el diumenge que segueix el pleniluni successiu de l’equinocci de primavera (21 de març). La data, doncs, pot variar entre el 22 de març i el 25 d’abril. L’adopció del calendari gregorià fa que la data difícilment correspongui a Occident i a Orient, que ha continuat seguint el calendari julià. La determinació de la data de la Pasqua d’un any concret es basa en el coneixement de l'epacta i el nombre auri.

La Pasqua en el folklore dels Països Catalans

Als Països Catalans, les festes es prolongaven els dos dies següents, el dilluns i el dimarts, que abans eren també festius, i anaven precedides, al Principat, del cant de les caramelles, que abans de la reforma litúrgica s’iniciaven el Dissabte de Glòria. La matinada del dia de Pasqua tenia lloc a totes les terres catalanes la processó, o les processons, de l’Encontre o Sant Trobament, consistent en dues processons, l’una amb la imatge de Crist i l’altra amb la de la Mare de Déu, endolades, que es trobaven a mig camí i que, després d’unificades, retornaven al temple amb cants de goig. Al Rosselló es deia la processó del Ressuscitat i sortia a trenc d’alba, precedida d’un flabioler i timbaler que anunciava la joia pasqual; les pabordesses de la Mare de Déu ornaven de randes i ous la imatge de la Mare de Déu i els nois solien posar els primers fruits a les mans de Crist. El dinar de Pasqua reunia tota la família dispersa; els padrins aquest dia regalen als seus fillols el típic pastís anomenat mona. A les ciutats s’iniciaven a la tarda els espectacles públics suspesos —a excepció de les passions a l’inici de la quaresma. El dilluns i dimarts de Pasqua era, i és encara, destinat a sortides al camp o processons a santuaris locals. Des del principi del segle XX aquests aplecs es feren el dilluns, que sol tenir lloc també un àpat conjunt dels caramellaires. Es manté com a festiu a Catalunya, les Illes i el País Valencià.