Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada. La rata dormidora grisa o liró (Glis glis), d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners. És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica. És freqüent als Països Catalans.
La rata dormidora rogenca o liró (Muscardinus avellanarius), més petita (7-9 cm), es caracteritza pel fet de tenir els ulls grossos i el pelatge castany clar. Freqüenta els boscs d’arbres de fulla caduca i les zones de matolls a la plana i la muntanya fins als 1 500 m d’alçada, sobretot en zones d’avellaners. És de distribució una mica més septentrional que la rata dormidora grisa. Als Països Catalans només es troba al Rosselló. Molt afí a les espècies esmentades és la rata cellarda.