Els residus radioactius poden presentar-se en forma sòlida, líquida, o gasosa i, per tal d’evitar l’ambigüitat que representa classificar-los en residus de baixa, mitjana o alta activitat. Car això no ha estat fet de la mateixa manera en tots els països, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) els ha classificats en categories en funció de l’activitat o de la dosi de radiació que emeten.
Segons la normativa de l’AIEA només els de categoria 1 (que són els d’una activitat A ≤10-6 Ci/m3 per als líquids, A ≤10-10 Ci/m3 per als gasos i una dosi de radiació mesurada a la superfície ≤0,2 röntgen/h per als sòlids) poden ésser llençats directament al medi, si bé cal respectar els valors màxims acumulats, fixats pels organismes de govern de cada estat. Tots els altres han d’ésser sotmesos a tractaments previs per a disminuir llurs nivells de radioactivitat o mantenir-los en recipients i llocs controlats.
Amb l’augment de centrals nuclears en funcionament s’ha agreujat el problema dels residus radioactius. Hom els classifica en emissors beta-gamma i en alfa. Els primers són productes directes de la fissió, majoritàriament, amb una vida mitjana d’algunes desenes d’anys: els emissors alfa són isòtops dels elements transurànids formats en l’absorció neutrònica subsegüent a la fissió, i llurs productes de desintegració, amb vides mitjanes molt més llargues (1.000.000 d’anys per al neptuni 237).
En la seva desintegració, els emissors alfa produeixen generalment altres emissors alfa (anomenats descendents). L’acumulació dels emissors alfa a llarg termini constitueix un risc potencial per als éssers vius, no resolt satisfactòriament. Així, alguns estats (la Gran Bretanya, Suïssa, Holanda, Bèlgica, el Japó) opten per abocar els residus en barrils al fons del mar, d’altres els soterren en zones desèrtiques (EUA) o fins i tot en zones habitades (Estat francès), o en mines de sal abandonades (URSS, RF d’Alemanya, Estat espanyol).
Sistema d’emmagatzematge de residus radioactius d’activitat baixa i mitjana
© Fototeca.cat
Categories dels residus radioactius segons l’Agència Internacional d’Energia Atòmica
| residus líquids | ||
| categoria | nivell d’activitat A (en Ci/m 3 ) | observacions |
| 1 | A ≤ 10-6 | poden evacuar-se sense tractament |
| 2 | 10-6 A ≤ 10-3 | no necessiten blindatge* |
| 3 | 10-3 A ≤ 10-1 | poden necessitar blindatge* |
| 4 | 10-1 A ≤ 104 | necessiten blindatge* |
| 5 | 10-6 A | necessiten refrigeració |
| residus sòlids | ||
| categoria | dosi de radiació D a la superfície dels residus (en R/h) | observacions |
| 1 | D ≤ 0,2 | únicament emissors β i ϒ; |
| 2 | 0,2 | els emissors ɑ no són detectables |
| 3 | 0,2 | emissors ɑ |
| 4 | l’activitat és expressada en Ci/m3 | |
| residus gasosos | ||
| categoria | nivell d’activitat A (en Ci/m 3 ) | observacions |
| 1 | A ≤ 10-10 | poden evacuar-se sense tractament |
| 2 | 10-10 A ≤ 10-6 | necessiten un tractament per filtració |
| 3 | 10-6 A | necessiten altres mètodes de tractament |