i rus | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

rus | russa

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
història hist
Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (s. IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod (Rússia).

L’origen del mot rus o ros (que apareix amb seguretat el primer quart del s. IX) resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental. La designació “rus” es mantingué fins al s. XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos (per oposició als bielorussos, dits russos blancs, i als petits russos d’Ucraïna) per indicar els pobladors del nord de la península eurasiàtica. Els russos constitueixen al voltant del 85% de la població de l’actual estat de la Federació Russa o Rússia. També fora de la Federació Russa els russos constitueixen el grup ètnic més nombrós o bé la principal minoria dels diversos territoris veïns antigament annexats, amb els quals del 1922 al 1991 Rússia formà l’URSS. Així, a l’W hi ha importants comunitats russes als països bàltics; cap al sud, al Caucàs, i a l’Àsia Central cap a l’E. Històricament, aquesta presència russa té l’origen en l’expansió de l’imperi rus a partir del s. XVII, que anà acompanyada de la colonització dels nous territoris i la russificació de la seva població autòctona, política que fou aprofundida per l’estat soviètic amb resultats diversos. Actualment, els russos tenen el signe d’identitat més rellevant en la llengua (rus); però també és important l’adhesió d’un bon nombre d’ells a una confessió religiosa diferenciada (Església russa). La cultura tradicional dels russos girava entorn de l’agricultura, mentre que la ramaderia fou sempre una ocupació secundària exercida, a més, per gent d’origen no rus. Des d’antic hom practicà l’apicultura. La casa de pagès, normalment de fusta, era construïda arran de terra, sobretot a l’estepa; l’alçada era baixa i el sostre rodó. L’art popular antic (ceràmica, argenteria, brodats, treballs de fusta) és notable, com ho són també la dansa i la música tradicionals; entre els instruments musicals cal fer esment de la balalaica, la bandura, la flauta, l’acordió, el violí, etc.

Col·laboració: 
AMSS
Llegir més...