El seu caràcter guerrer i militarista es reflectia en l’organització de castes i, sobretot, en la religió: Texcatlipoca, déu guerrer, obligava a una guerra constant per tal de satisfer la seva necessitat de víctimes (hom li sacrificava els presoners). A la seva capital, Tula, fou imposat temporalment el culte del pacífic Quetzalcóatl dels teotihuacans. Els seus devots foren expulsats al Yucatán, on donaren nova esplendor a Chichén Itzá. Derrotats (1168) pels txitximeques (txitximeca) es refugiaren a Txolula i a Calhuacan. Els asteques foren uns hereus de llur cultura.
f
m
Història
Etnologia