txeremís
| txeremissa

f
m
Lingüística i sociolingüística
Etnologia

Individu d’un poble finoúgric establert entre el curs mitjà del Volga i el V’atka.

Els txeremissos estigueren sotmesos als khàzars (segle VIII), als búlgars del Volga (segles IX-XIII) i als mongols. Caigut el kanat de Kazan’ (1552), passaren a dependre dels russos. Anomenats també maris, constituïren la República Socialista Soviètica Autònoma dels Maris, dins la RSFSR, actualment República dels Maris, on són majoria, bé que hi ha txeremissos a les repúbliques dels Tàtars i dels Udmurts, a Baixkíria i al Kazakhstan. Llur llengua, pertanyent a la branca finoúgrica de la família uraliana, dita també mari, és parlada per unes 600.000 persones (1993) als territoris esmentats. Té dos dialectes fonamentals, l’oriental o campestre i l’occidental o muntanyenc. Al segon decenni del segle XX hom creà les respectives normes escrites, entre les quals la predominant és la campestre. És la llengua uraliana més marcada per influències turqueses, sobretot txuvaixes i tàtares, i també fou influïda pel rus.