i mal ús | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

mal ús

substantiu masculím
Dret dels Països Catalans    Història del dret
història del dret català hist dr cat
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.

També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests. Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari. Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat (les que dimanaven de l’emfiteusi) i el públic i penal (que pervenien de la jurisdicció), ço que moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes emfitèutics sobre masos, bordes i pernades. Els mals usos més generalitzats foren els anomenats àrsia, cugucia, eixorquia, ferma d’espoli forçada, intestia i remença personal; però, a més d’aquests sis, se n'anaren introduint d’altres per raó del domini personal del senyor territorial damunt del seu home propi, com els de sitja (empresonament en una sitja) i maltracte, el tan discutit dret de la primera nit (dret de cuixa) i prestacions com les de tragina, ous de cogoll i algunes que només eren aplicades en determinades localitats. Algunes cartes de poblament afranquien d’una part o de la totalitat dels mals usos, i altres s’anaven redimint per convenis privats entre els senyors i els pagesos; per això, àdhuc dins unes mateixes comarques, no es pot considerar una uniformitat. Les primeres negociacions per a l’abolició dels mals usos daten del regnat de Joan I; el 1402 la reina Maria de Luna també la gestionà prop del papa Benet XIII; Alfons el Magnànim, l’any 1448, atorgà als pagesos el dret de reunir-se per a nomenar síndics i recaptar diners per intentar la redempció dels mals usos. En el regnat de Joan II, aquest rei fomentà les rebel·lions dels pagesos de remença per finalitats polítiques, i arribà a suspendre l’aplicació dels mals usos l’any 1455. Restablerts posteriorment, un projecte de concòrdia entre pagesos i senyors de l’any 1462, que no s’arribà a dur a terme, fou la base del compromís d’anys després que donà lloc a la sentència arbitral de Guadalupe, de Ferran II, l’any 1486, en què, a més dels mals usos, que passaren a ésser redimibles indemnitzant els pagesos mòdicament els senyors, en foren extingits d’altres que pervenien de les jurisdiccions baronials. En els capbreus de ben entrat el s XVI encara es fa esment de mals usos pendents de redempció.

Col·laboració: 
JMPG
Llegir més...