i vicari | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

vicari

substantiu masculím
Història
història hist
A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.

El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella (s. IX i X). Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos (és, així, en part, l’antecessor del castlà), però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials. La institució desaparegué al principi del s. XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns.

Llegir més...