Narcís-Jordi Aragó i Masó

(Girona, Gironès, 29 de juny de 1932 — Girona, Gironès, 22 d'agost de 2016)

Periodista, escriptor i advocat.

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment cursà estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid, i del 1957 al 1977 compaginà aquesta activitat amb l'advocacia. Fou un dels fundadors de la revista Presència i també en fou director (1968-80). Corresponsal al llarg dels anys setanta del diari barceloní Tele-exprés, entre el 1955 i el 1963 col·laborà  a Ràdio Girona conduint diversos programes. Fou director del Centre d’Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, cofundador de l’Associació de Premsa de Girona (1977) i, el 1985, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del qual fou el primer president de la demarcació de Girona (1987-93). Col·laborador d'El Punt, fou també president i membre del consell editorial d'aquest diari i director de la Revista de Girona (1985-2009).

Autor d'una quinzena de llibres centrats en Girona i la seva història, en destaquen Girona grisa i negra (1972, amb Just M. Casero), La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982), 75 anys de Girona (1909-1984) (1984, amb Ramon Alberch), Els jueus a les terres de Girona (1985, amb Ramon Alberch), La Girona dels poetes (1988), Quan la pedra madura (amb Ramon Alberch i Francesc Xavier Bosch, 1991), Teoria i pràctica de Girona (1994), Guia literària de Girona (1995), Atles literari de les terres de Girona: segles XIX i XX (2003, amb Mariàngela Vilallonga), Arrels empresarials gironines (2005, amb E. Mirambell) i Rafael Masó i els noucentistes (2008), a més de L’Empordà d’anar i tornar (1992), els reculls de narracions Soldats de la vida (1983) i Papers de butxaca (1986), i l’obra teatral La llum de la veritat (1957).

Membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1987) i president d’honor de la Fundació Rafael Masó de Girona (2008), el 1991 fou guardonat amb el premi Serra i Moret per l’article Civisme al detall, publicat a El Punt. El 2001 rebé el Premi d’Honor de la Comunicació de la Diputació de Barcelona, el 2002 la Creu de Sant Jordi i el 2009 el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC).