búlgar
| búlgara

f
m
Etnologia

Individu d’un poble que parla una llengua eslava del sud, que habita formant un grup homogeni a Bulgària (7 900 000 individus) i que s’estén vers el nord, a Romania (13 000 individus, principalment al Butjak).

L’antiga població búlgara del nord de Grècia abandonà el país d’ençà dels trasllats de poblacions que seguiren el tractat de Lausana el 1923. Els búlgars actuals són el resultat de la fusió dels antics pobladors turcs del segle VII anomenats també búlgars, amb la base de la població essencialment eslava que dos segles abans ja s’hi havia imposat damunt els pobladors tracis i il·liris. Els invasors, que constituïren les classes governants i donaren nom al país, adoptaren ben aviat la llengua i la cultura eslaves. El tipus búlgar actual presenta trets racials mediterrànids que el caracteritzen entre els seus veïns eslaus. La cultura búlgara, fonamentalment eslava, ha rebut històricament, com els altres pobles balcànics, una forta influència de la civilització cristiana (la creació de l’Església ortodoxa búlgara, amb el búlgar com a llengua de culte, data del segle IX) i de la civilització oriental a causa dels segles de dominació turca.