De molt jove anà a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre sota la direcció de Guillem Díaz-Plaja. Debutà a Madrid el 1944 al Teatro Real. Des del 1948 es dedicà amb preferència al cinema i fou una de les actrius més populars dels anys cinquanta i primers anys seixanta.
Protagonitzà, entre altres, diversos films dirigits per Juan de Orduña: Locura de amor (1948) per la qual rebé la medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos a la millor actriu principal, Agustina de Aragón (1950), Pequeñeces (1950) i Teresa de Jesús (1951). Cal destacar també Condenados (1953) dirigida per Manuel Mur Oti, Sonatas (1959), de Juan Antonio Bardem.
A la fi dels anys cinquanta es traslladà a Mèxic, on prosseguí amb èxit la seva carrera. El 1964 protagonitzà La tía Tula (1964) a les ordres de Miguel Picazo, que li valgué el premi Sant Jordi d’interpretació femenina, que fou el seu gran èxit. Posteriorment interpretà sobretot papers secundaris i retornà amb més assiduïtat al teatre.
Dels seus films posteriors hom pot esmentar Pepa Doncel (1969), de Luis Lucia, Extramuros (1985), de Miguel Picazo, Divinas Palabras (1987), de José Luis García Sánchez, Amanece que no es poco (1989), de José Luis Cuerda i Adiós con el corazón (2000), de José Luis García Sánchez. Treballà també per a la televisió, on destacà en les sèries Cristóbal Colón (1967) i Cómicos (1985).
La seva trajectòria fou reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals el premi Fotogramas de Plata (2000), la medalla d’honor del Círculo de Escritores Cinematográficos (2007) i el premi de la Unión de Actores (2009).