i disulfur de carboni | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

disulfur de carboni

CS2
substantiu masculím
Química
CS2
química inorgànica quím inorg
Líquid inflamable d’olor etèria; el producte comercial fa una olor desagradable a causa de la presència d’impureses sulfurades.

Fou descobert per Lampadius (1796); és obtingut actualment per síntesi directa per acció del vapor de sofre sobre coc roig: C + S2 →CS2, ΔH = -50 kJ. Bull a 46,5°C; el seu punt d’inflamació és molt baix (-30°C) i forma amb l’aire mescles detonants, per la qual cosa el seu ús és perillós. Forma un azeotrop amb l’aigua, i és miscible amb els dissolvents orgànics i els olis. És emprat en la vulcanització del cautxú en fred, en la manufactura del raió, cel·lofana, tetraclorur de carboni, com a agent de flotació i també com a dissolvent de greixos, resines i gomes.

Llegir més...