L’expresssió passà de significar l’acte amb el qual hom fa professió de la seva fe, i que ja es dóna a l’Antic Testament, a la peça en la qual hom expressa el contingut doctrinal de la pròpia fe i, per extensió, al grup religiós que es determina per referència a ella. En tant que peça literària, hom anomena símbol les confessions de fe de l’Església primitiva, professió de fe, les catòliques d’època moderna, i confessió de fe , les de la Reforma, nascudes de la necessitat de definir-se els diversos grups davant l’Església de Roma i entre ells. L’ocasió fou la Dieta d'Augsburg, d’on sorgiren la Confessió d'Augsburg i la Tetrapolitana. Zwingli formulà la seva pròpia Confessió de fe (1530), i l’Església calvinista de Ginebra redactà una Confession de la foy (1536), bé que el símbol calvinista més important és la Confessio helvetica posterior , redactada per Heinrich Bullinger i rebuda oficialment per les Esglésies calvinistes d’Escòcia (1566), d’Hongria (1567), de França (1571) i de Polònia (1578). Foren també redactades un gran nombre d’altres confessions de fe, com la brasilera (1557), la francesa (1559), l’escocesa (1560), la belga (1561), etc.
f
Cristianisme