dit

dedo (es), finger (en)

m

Anatomia animal

Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange

© Fototeca.cat

Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.

En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze . El polze és oposable als altres quatre dits de la mà: índex, dit del mig, dit anular i dit auricular . La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent; l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit . L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange (o falange) el primer, segona falange (o falangeta) el segon i tercera falange (o falangina) el tercer o, en general, simplement falanges. El primer dit només té dues falanges, la primera de les quals va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent (articulació metacarpofalàngica o metatarsofalàngica) i amb la segona falange (articulació interfalàngica proximal). La segona falange i la tercera s’uneixen en l’articulació interfalàngica distal. En cadascun dels dits hi ha el tendó extensor, els dos tendons flexors, el superficial i el profund, els músculs interossis i els lumbricals, i al primer dit hi ha fixats els tendons del múscul adductor i de l’abductor del dit gros, i al polze, el de l’oponent. La irrigació prové dels arcs arterials a la regió dorsal i ventral de la mà i del peu. El nombre de dits varia en els tetràpodes d’un a cinc a cadascuna de les extremitats. Els diferents tipus d’extremitats que presenten els tetràpodes actuals deriven d’un model primitiu pentadàctil, present en els més antics dels amfibis coneguts. El nombre i la posició dels dits, juntament amb les modificacions que poden presentar (urpes retràctils o no, peülles, dits units per membranes, etc), proporcionen excel·lents criteris de classificació.