i dieta | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

dieta

diet (en)
substantiu femeníf
Història    Política
diet (en)
història hist i ciències polítiques polít
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.

La dieta germànica (Reichstag) era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió; hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats. Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres col·legis: el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials. Els temes eren discutits per col·legis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava; les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador. Desaparegué el 1806, però amb la creació de la Confederació Germànica fou restablerta el 1814 a Frankfurt amb el nom de Bundestag (designació recuperada el 1945 per a l’assemblea legislativa de la República Federal d’Alemanya) fins a la dissolució de la Confederació (1866). Novament amb el nom de Reichstag, fou la cambra legislativa (amb atribucions limitades) durant el Segon Reich (1871-1918) i de la república de Weimar (1918-33).

Sota la influència de la dieta germànica, diversos dels naixents estats del centre i el nord d’Europa crearen les respectives assemblees. La dieta polonesa fou inaugurada el 1331 i regulada el 1468; era composta només per nobles. Paralitzà l’acció reial a causa del poder de liberumveto de què disposaren tots els membres des del 1651 fins al 1792. La dieta danesa era formada, al segle XV, per 7 bisbes i 20 nobles, que elegien el rei i el controlaven. La lluita del rei i la burgesia contra la dieta durà fins el 1660, que la burgesia il·lustrada assolí el control i atorgà el poder executiu al rei. La derrota del 1813 i la revolució del 1848 la democratitzaren. Els estats de l’imperi Austríac elegiren, cadascun, des del 1860, una dieta (Croàcia-Eslavònia i Hongria des del 1867). La dieta hongaresa es componia de 90 diputats electes i uns quants membres de dret. Totes les dietes austríaques eren independents entre si i s’ocupaven de tots els afers no reservats al govern central de Viena o Budapest. La dieta sueca, fundada el 1345, obtingué grans poders el 1719, però el 1772 Gustau III en reduí les prerrogatives. Fou dividida en dues cambres el 1866, i fou reunificada el 1971. La primera dieta de la Confederació Helvètica fou convocada el 1481. S’ocupava dels afers confederats, però respectava l’autonomia cantonal. Dissolta el 1797, fou restablerta per Napoleó I el 1803.

Data de revisió: 
2018-08-29
Llegir més...