Hom manté que aquest dret és inicialment conseqüència de la divisió de poders instaurada arran de la revolució burgesa per eliminar els privilegis del monarca i de la noblesa, que troba un desenvolupament en l’estat de dret, com més va més intervencionista. L’anàlisi històrica demostra, però, la importància assolida per l’administració pública en molts estats de règim autoritari. Cal remarcar que les finalitats perseguides per l’administració depenen, en realitat, de la ideologia política de la classe governant. El dret administratiu vigent a Espanya s’inspira en el régime administratif francès, de caràcter públic, en contraposició al rule of law anglosaxó, sotmès al dret privat. L’administració gaudeix dels privilegis d’executivitat i acció d’ofici, pels quals no necessita la sanció dels tribunals per a portar a terme les seves decisions (expropiació forçosa, plans d’urbanisme, etc); la impugnació dels actes administratius no suspèn llur execució (fet agreujat per la lentitud de la justícia administrativa), i té facultats per a obligar coactivament els ciutadans (multes, embargaments, empresonament subsidiari, etc). En el dret català no hi ha el concepte de dret administratiu pròpiament dit, sinó el de dret públic; Catalunya ja havia perdut les seves atribucions legislatives quan al s XIX nasqué el concepte de dret administratiu. En el període 1931-39, el govern de la Generalitat de Catalunya creà importants normes de dret administratiu, principalment per a l’estructuració dels seus serveis i organismes administratius. Algunes, com la Llei Municipal (1932-33), cal considerar-les modèliques en la matèria.
m
Dret administratiu