espiritual

fraticel, zelant
m
Cristianisme

Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.

Sorgida al voltant de Peìre Olieu, Ubertino da Casale, Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa. El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins, dissolta molt aviat per Bonifaci VIII. Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes (de Gioacchino da Fiore), i foren condemnats per Roma el 1317. Resistiren molt a la província d’Ancona. Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals en 1307-11. Al Principat i a Mallorca tingueren alguns adeptes, com Arnau Oliver (1321-31) i Bernat Fuster, empresonat a Mallorca i a Avinyó (1321-31), i sembla que foren també simpatitzants Ponç Carbonell (1314), guardià de Barcelona, i Pere Arnau, lector a la ciutat de Mallorca. Els ajudà Felip de Mallorca, que amb la seva germana Sança i el marit d’aquesta, Robert de Nàpols, tenien una clara antipatia envers Joan XXII. Arnau Muntaner fundà encara una secta d’espirituals a Puigcerdà, entre el 1352 i el 1370, i una altra Felip de Berbegal (1425-34). D’altres visionaris catalans, com Joan de Rocatallada, l’infant Pere d’Aragó i Eiximenis, no poden ésser afiliats a aquest corrent.