Succeí el patriarca Ignasi, deposat pel regent Bardas. En la lluita que hi hagué entre Foci i els partidaris d’Ignasi, el papa Nicolau I excomunicà Foci, però aquest fou defensat per l’emperador Miquel III. L’emperador Basili I rehabilità Ignasi, i el papa Adrià II condemnà Foci, deposat també pel vuitè concili ecumènic (869-870). Mort Ignasi, el papa Joan VIII rehabilità Foci, el qual féu un esforç de reconciliació. L’emperador Lleó VI, per enemistat amb Teodor Santabarenos, promogut per Foci a la seu d’Euchaita, deposà el patriarca. Foci es preocupà per les missions, especialment entre els eslaus i els búlgars, als quals envià Ciril i Metodi. S'oposà al filioque, bé que no és just de considerar-lo com l’adversari típic de la seu romana, en comunió amb la qual, de fet, morí. Excel·lí com a erudit, teòleg, filòleg, predicador i liturgista. A més d’escrits teològics, la seva obra més important és la Biblioteca (o Myrobiblion), on resumeix prop de 300 obres de diversos autors, moltes de les quals perdudes altrament. Els ortodoxos el veneren com a sant.