Deixeble de Plató i amic de Xenòcrates, representà l’aristocràcia i fou nomenat estrateg quaranta-cinc vegades. Es distingí en la victòria naval de Naxos (376); protegí l’Eubea de Felip de Macedònia (349) i aconseguí que aquest aixequés el setge de Bizanci (340). Fou contrari al nacionalisme expansiu de Demòstenes i partidari de la tutela macedònica sobre Atenes, fet que li valgué de ser condemnat a beure la cicuta.