Aquestes relacions provenien dels criteris preestablerts per la cort general on s’havia disposat aquella imposició i depenien molt de si les corts s’havien concertat amb el rei en una quantitat global del donatiu o bé si s’havia de pagar a tant per foc; unes vegades n'eren exclosos els miserables, unes altres els clergues, i d’altres els moros i els jueus; alguna vegada incloïen els masos rònecs i deshabitats, si és que les terres eren conreades, i unes altres vegades, si un menor d’edat que tenia béns propis vivia amb parents, era considerat com a titular de foc independent. En cas que, per raons de pobresa o altres, una casa, o fogatjat, en fos exclosa o fos donada de baixa, o bé que en el període de l’exacció del fogatge resultés incobrable, es deia que aquell foc havia estat abatut. Si el pagament era exigit a tant per foc, la inquisició dels contribuents era generalment més rigorosa. A vegades, si havia estat acordada l’exempció de pobres o de miserables, l’import que hauria correspost a aquests era redistribuït entre els qui fossin solvents. Les ciutats, les viles, els llocs o les parròquies designaven llurs síndics o comissionats per a fer l’enquesta dels focs, o sia, el fogatjament per menut, amb inserció nominal de cada cap de família; les relacions locals passaven als encarregats de fer el resum de les demarcacions; en cas que en els llocs no s’hagués fet el fogatjament per menut, aleshores ho feien els comissionats (fogatjador). A vegades es feien recomptaments, si hi havia algun dubte quant a inclusions o exclusions indegudes.
Els fogatjaments de les demarcacions, generalment a base de parròquies i de batllies, no tenien tampoc cap criteri gaire uniforme, car algunes vegades s’incloïen uns llocs en d’altres i es partia de la base d’un centre recaptador. Els llocs de jurisdicció baronial eren enumerats designant el senyor. En alguns fogatges el baró tenia el dret de retenir una petita part de la recaptació. Pel que fa a les jurisdiccions baronials importants, alguns fogatjaments del segle XVI eren concertats sobre un nombre convencional de focs, amb el títol de casa taxada, que en molts casos s’anava mantenint d’un fogatge a l’altre; a algunes cases taxades s’agregaven de vegades localitats d’unes altres jurisdiccions.
En alguns casos s’aprofitaven els fogatjaments fets per a un fogatge precedent, alguns cops amb lleugeres rectificacions. Així, per al fogatge de la cort de Tortosa del 1365 només foren recomptats els focs dels llocs reials del fogatge de 1359-60, bo i conservant els nombres dels llocs d’església i baronials. Per al fogatge de les corts de Barcelona de 1368-69, al Principat de Catalunya fou aplicat el fogatjament de 1359-60, mig revisat el 1365; el fogatge de la cort general de Lleida de 1375 continuà aplicant el mateix fogatjament revisat del 1365. El fogatjament acordat per la cort de Barcelona del 1378, refós sense alterar el 1381, en el qual àdhuc s’assentaren estrangers, estigué en ús fins més enllà del 1408. En la cort general del 1413, això provocà un capítol de greuges, car en els fogatjaments el nombre de focs excedia el dels veritables.
Avançat el segle XV, els fogatjaments servaren més uniformitat en la confecció i respongueren a uns criteris més generals; eren fonamentalment documentació per al cobrament de l’impost del fogatge, cosa que fa que sigui més aventurat de voler-ne treure conseqüències d’ordre demogràfic o censal.