Hom entenia aquest mot en el sentit més ampli, i, així, rebien el nom de fogatjadors tant els qui recollien les dades del per menut en les parròquies o els termes, les viles o les ciutats, com els qui ho feien en les vegueries o les sotsvegueries o en els bisbats, redactant la refosa o l’extracte del recompte de focs de cada localitat. Els fogatjadors, en l’aplicació del fogatge, havien de donar compte de llur gestió, i en alguns casos hom els arribà a exigir responsabilitats per omissió i ocultació de focs. Els locals eren persones elegides per les viles, les ciutats o les universitats dels llocs; els qui feien els recomptes eren elegits per la mateixa cort o per la seva diputació; a vegades també ho foren per la corona, la qual, en els casos en què no es tractava de repartir una quantitat prefixada global, sinó a tant per foc, feia intervenir o comprovar la tasca duta a terme. Alguna vegada (per exemple, en cas que als pobles no hagués estat feta la relació de focs) àdhuc el fogatjament per menut fou per comissionats de la diputació o del rei.
m
Història