haiximita

hāšimī (ar translit.)
f
m
Història

Membre de la dinastia quraixita descendent de Hāšim, antecessor de Mahoma.

Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz (1916). Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria (Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20) i el de l’Iraq (Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958), mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics (1921), n’assolia la independència (1946) i hi instituïa el regne haiximita (1947), sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl (Hussein I de Jordània), entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’Abdal·là II de Jordània.