Emprat amb significats diferents i sovint com a sinònim de comunicació, el terme, en l’accepció més usual, equival al d'informació d’actualitat o periodística, i significa la difusió pública d’un fet, d’un esdeveniment o d’unes idees que tenen caràcter d’actualitat, en forma de missatge prèviament elaborat per un periodista, a través d’un mitjà tecnològic de comunicació de massa, i que és rebuda per una audiència heterogènia de receptors.
Cal distingir entre informació estricta i opinió, però també en la primera poden intervenir elements ideològics o d’interessos que deformin la realitat objectiva del fet intrínsec i manipulin el missatge informatiu, la qual cosa sovint fa difícil la diferenciació entre informació i propaganda. En les societats industrials avançades la informació (rebuda diferentment segons el lloc i el moment, així com segons la ideologia i els interessos del receptor) constitueix una necessitat social.
Hom en pot distingir diferents tipus (relacionats amb el contingut dels mitjans d’informació), com és ara la informació local, regional, nacional i internacional (segons l’àmbit geogràfic), o política, econòmica, laboral, esportiva, cinematogràfica, etc. L’estudi del fenomen informatiu pot ésser fet (a causa de la seva complexitat ha d’ésser fet) des d’angles tan diversos com el polític, sociològic, jurídic, econòmic, semiòtic, antropològic, etc.