i majordom | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

majordom

substantiu masculím
substantiu masculí m història hist
A la corona catalanoaragonesa, primer funcionari palatí, que tenia cura dels serveis de la casa reial.

Aquest càrrec existia ja a l’alta edat mitjana, al regne d’Aragó, on exercí originàriament el govern i l’administració de la justícia, i al s XIV fou establert al Principat de Catalunya, en substitució del de gran senescal de Catalunya, que restà reduït a les seves funcions militars. Les ordinacions de Pere III del 1344 instituïren tres nobles majordoms (un del regne d’Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca) com a dignitats honorífiques pròpies dels consellers del rei; sota llur autoritat hi havia dos cavallers majordoms, que eren els qui exercien l’ofici en la pràctica. Tots els oficials palatins, des del camarlenc, els eren subordinats. A diferència d’altres corts reials, l’administració del patrimoni reial no anava a càrrec d’ell, sinó del mestre racional.

Col·laboració: 
EDG / AFE
Llegir més...