Com a principi general, cal que coincideixi amb la gramatical, ja sia amb un sintagma complet o amb un període prou marcat d’ell, i sense violentar mai el desplegament sintàctic. Hom en distingeix tres tipus: la major s’esdevé en la conclusió de l’estrofa, al final del darrer vers d’aquesta. La mitjana es produeix en les estrofes compostes, especialment les simètriques, tot dividint-les en dues parts a partir del final del darrer vers de la primera i coincidint amb un canvi de sentit conceptual. La menor, la més important, separa un vers o un hemistiqui d’un altre vers o d’un altre hemistiqui, després de l’accent fort, amb una detenció major en el vers que no pas en l’hemistiqui. Aquesta pausa permet d’equilibrar els finals aguts, plans i esdrúixols de vers i d’hemistiqui, i posa en relleu la unitat del vers i l’estructura rítmica del conjunt versificat. La pausa menor de final de vers desapareix, en la recitació, quan s’esdevé l’encavalcament entre el final d’un vers i el començ del següent.
f
Literatura