i Sant Quirze de Besora | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sant Quirze de Besora

Nom adoptat el 1937 per al municipi deBisaura de Ter
Municipi
Osona
Nom adoptat el 1937 per al municipi deBisaura de Ter
Sant Quirze de Besora
© Fototeca.cat
Municipi d’Osona.
Població: 
2.257 h
[2009]
Extensió: 
8 km2

Situació i presentació

És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès. Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres.

Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí (743 m) al límit amb Sora pel sector més meridional, a les serralades properes al pla de Teia i al collet de Bosquetell, a les terres que s’escolen vers Santa Maria de Besora. Drenen també el terme el torrent de la Cogulera, que davalla des del collet de Bosquetell, i la riera de la Foradada, que desguassa al Ter tot just al límit entre Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari i formen eixos sinclinals. Biogeogràficament, es troba dins el domini de la vegetació eurosiberiana amb una vegetació potencial de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ). Part del territori municipal està integrat al Parc del Castell de Montesquiu.

El municipi comprèn el nucli de Sant Quirze de Besora, cap administratiu del terme. La carretera C-17 de Barcelona a Ripoll travessa el terme de S a N, tot resseguint la riba dreta del Ter. L’any 2003 s’inaugurà una variant que evita creuar la població. A l’indret dit els Quatre Cantons —barri format entorn de la carretera— surten les carreteres que porten a Vidrà i cap a la Garrotxa, pel costat de llevant, i la que va al Lluçanès i continua cap a Alpens i Borredà (Berguedà). Paral·lelament a la C-17, però a la banda esquerra del riu, hom troba la línia de tren de la companyia RENFE de Barcelona a Puigcerdà, que té estació a la població.

La primera notícia que fa referència al nom primitiu de la població data de l’any 890 quan s’anomenava Sancti Quirici de Bizaura . A l’edat mitjana, el 1329, el nucli tenia el mateix topònim que ara. El 1859 el poble es coneix com a Sant Quirce de Besora, el 1866 es perdé el genitiu i el 1875 la situació del país fa que en el topònim es faci referència a la religió i que s’anomeni San Quirico y Julita de Besora. Ja al segle XX, el 1937, el poble es coneix amb el nom de Bisaura de Ter, però amb la victòria del Front Nacional el topònim canvià pel de Sant Quirico de Besora, que amb la institucionalització de la democràcia prengué el nom que té en l’actualitat.

La població i l'economia

Les primeres dades de població ( santquirzencs ) fan referència al despoblament dels segles XIV i XV, que va fer desaparèixer pràcticament el nucli primitiu, el qual no es tornà a refer fins al segle XVI. El 1553 tenia ja 21 famílies, 52 el 1589 i 90 el 1686. El creixement continuà al segle XVIII, i el municipi passà de 582 h el 1718 a 943 h el 1787. Una estadística parroquial del 1782 dóna a la parròquia de Sant Quirze 180 cases amb una població de 550 persones. No és fins al primer cens modern de població que s’arriba als 1 300 h; des d’aleshores fins a la segregació de Montesquiu el municipi creixé en 1 734 h. El 1940 tenia un total de 2 306 h, que davallaren a 1 886 el 1950 a conseqüència de la segregació de Montesquiu. A partir de la dècada del 1980 i fins la darreria de segle el municipi perdé població: 2 074 h el 1981, 2 028 h el 1991 i 1 970 h el 2001. L’any 2005 hi havia 2 007 h.

Les activitats del sector primari tenen poca incidència. Les terres de conreu, de reduïda extensió, són ocupades sobretot pel farratge i els cereals (blat i ordi). Pel que fa a la ramaderia, predomina la cria de bestiar porcí i oví.

Quant a la indústria, tradicionalment hi havia un gran nombre de famílies que exercien l’ofici de paraires i teixidors, constituïts en confraria i gremi el 1679, amb estatuts propis. La industrialització, aprofitant la força motriu del Ter, s’inicià el 1850 i foren creades modernes empreses de filatures i teixits. Tot i així, amb els anys, s’anà desenvolupant una indústria orientada al sector metal·lúrgic.

El mercat setmanal té lloc el divendres. Pel que fa als serveis, l’ensenyament és cobert fins el batxillerat i el poble disposa, a més, d’un centre d’atenció mèdica primària.

El poble de Sant Quirze de Besora

El poble de Sant Quirze de Besora (587 m) es formà a l’esquerra del Ter, en una petita terrassa on des d’abans del 887 s’aixecava una església dedicada a sant Quirze, que, amb la veïna de Santa Maria de Besora, fou donada el mateix 887 i confirmada el 898 al monestir de Sant Joan de les Abadesses pel comte Guifre el Pelós. Aquesta església fou assignada, quan se n'expulsaren les monges, a l’ofici de la cambreria de la canònica que s’establí al monestir, que cobrava la major part dels delmes i les primícies i presentava els sacerdots o rectors als quals el bisbe de Vic conferia la cura d’ànimes.

L’església parroquial actual fou bastida vers el 1771, dins el corrent barroc neoclassicista. Té una gran nau, amb capelles i corredors laterals, i un campanar de torre quadrada. L’havien precedida una església consagrada el 898 i una altra al principi del segle XI, aquesta tenia l’altar principal dedicat a sant Quirze i santa Julita i dos altars secundaris, segurament en absidioles, dedicats a Santa Maria i sant Joan. A la darrera guerra Carlina (1873) l’església fou saquejada pels liberals, que l’any anterior havien lliurat una forta batalla a Sant Quirze per expulsar-ne els carlins que dominaven la població.

La jurisdicció del lloc fou del castell de Besora (Santa Maria de Besora), i la parròquia de Sant Quirze esdevingué la més important d’aquest terme jurisdiccional, per això el poble tenia la cúria del terme i celebrava fires i mercats. El nucli antic es formà a la sagrera, entorn de la primitiva església de Sant Quirze. En una de les cases d’aquesta sagrera morí el dia 1 de març de 1058 la vella comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell de Barcelona. Les cases es van anar esglaonant pel pendent del riu, i més tard s’enfilaren vers el camí de Besora. Aquesta posició de les cases, que tenen els darreres amb porxos i galeries mirant al riu, li dóna un caràcter típic i pintoresc.

La població s’estengué inicialment a l’altra banda del Ter, a la dreta, entre la carretera i el riu. Un antic pont del segle XV, renovat al principi del segle XX, i de nou poc després del 1939, que fou fet volar els darrers dies de la guerra civil de 1936-39, uneix les dues parts. L’antic camí ral passava per aquest sector de la dreta del Ter, on es formà un primer nucli, documentat a la fi del segle XVI, que s’amplià a partir del 1840 amb els Quatre Cantons, a la primitiva carretera de Ribes. Els darrers temps s’han format dos barris nous: l’un a Can Casulles, prop del pla dels Ocells, on hi ha restes d’un poblat ibèric, i l’altre a l’indret de les Roques, anomenat actualment barri de la Serra.

El poble disposa d’un bon nombre de grups i entitats, i d’equipaments culturals. A més, pel que fa a l’esport, destaca la Unió Esportiva Sant Quirze, fundada el 1928, de gran tradició. Quant al folklore, la festa major se celebra el 16 de juny i es fa un aplec de sardanes el primer diumenge del mes d’octubre.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...