Format a les universitats de Georgetown, Oxford i Yale, en 1974-76 fou professor de dret a Arkansas. Afiliat al partit demòcrata, fou governador general d’aquest estat en 1979-81 i en 1983-91. El 1992 derrotà George H. Bush en les eleccions presidencials. El seu mandat estigué marcat per la presumpta implicació en un escàndol de corrupció durant la seva època de governador. En política interior, l’enorme dèficit públic i la majoria republicana al Congrés sorgida de les eleccions legislatives del 1994 l’obligaren a reduir dràsticament el seu programa inicial de millora de les prestacions socials, especialment en la sanitat. Malgrat les concessions, la tensió entre Clinton i el Congrés fou constant, amb l’aplicació del veto presidencial al projecte de pressupostos per al 1996 (1995).
En política exterior, la seva acció es veié afavorida pels efectes de la dissolució de la Unió Soviètica i el sorgiment, com a hereva d’aquesta superpotència, d’una Federació Russa molt afeblida i sumida en el caos per la liquidació de l’estructura politicoeconòmica del comunisme. El seu mandat aprofità aquest avantatge per a donar un fort impuls a les directrius de la política exterior nord-americana, fonamentades en la propagació del model basat en el binomi democràcia parlamentària-capitalisme i respecte als drets humans. Entre d'altres, intervingué en les crisis de Somàlia i Haití (1993), en la signatura de l’Acord Nord-Americà de Lliure Comerç (NAFTA) el 1993, en els acords de pau d'Oslo (1993) i en les negociacions per a la resolució del conflicte d’Irlanda del Nord (1995) i, sobretot, en l’assoliment d’un acord de pau als Balcans amb els acords de Dayton (1995). El mateix any acceptà la iniciativa republicana d’endurir l’embargament comercial a Cuba (lleis Helms-Burton). Al mes de novembre del 1996 fou reelegit president.
El segon mandat a la Casa Blanca coincidí amb el creixement econòmic més gran dels EUA al segle XX després del dels anys seixanta. El govern Clinton, d’altra banda, derogà el 1999 la Llei Glass-Steagall del 1932, que separava les activitats dels bancs comercials, les entitats inversores i les asseguradores, que substituí per la Llei Gramm-Leach-Bliley, que autoritzava les entitats esmentades a operar combinant els diversos tipus d’activitat. Aquesta mesura fou considerada posteriorment per molts economistes com un dels factors decisius de la crisi financera del 2008. El segon mandat de Clinton estigué també marcat per un escàndol d'infidelitat molt publicitat pel partit republicà però del qual finalment fou absolt (1999). Pel que fa als afers estrangers, millorà les relacions amb la Xina, endurí l’embargament a Líbia i l’Iran (1996), impulsà els acords de Wye Plantation (1998) i la reunió de Camp David (2000) a l’Orient Mitjà. S’implicà en la crisi de Kosovo a través de l’OTAN, que atacà Belgrad (1999) i ordenà els bombardejos selectius al Sudan i a l’Afganistan com a resposta als atemptats a les ambaixades nord-americanes de Kenya i Tanzània (1998), i mantingué la tensió amb l’Iraq.
Al gener del 2001, havent complert el segon mandat, es retirà del càrrec i, succeït pel republicà George W. Bush, inicià una trajectòria com a prestigiós conferenciant internacional i líder d’opinió. La seva muller, Hillary Clinton, que fou estreta col·laboradora des de l’inici de la seva carrera política i tingué un acusat protagonisme en la seva presidència, primer al capdavant de l’intent de reforma sanitària i, després, en el cas de l’escàndol matrimonial, posteriorment inicià una destacada carrera política.