i Joan Estruch i Gibert | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Estruch i Gibert

Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
sociologia sociol
Sociòleg.
Barcelona, 24 de juliol de 1943

Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’església catòlica en el món d’avui. Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha publicat, entre d’altres, Protestants d’Espanya (1969), La innovación religiosa. Ensayo teórico de la sociologia de la religión (1972), La secularización en España (1972), amb Jesús Jiménez Blanco, Plegar de viure. Un estudi sobre el suïcidi (1981), amb S. Cardús, L’Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic (1993), Concili endins (1995), La perspectiva sociològica (1998), En comunió i amb llibertat... Cent intervencions en el Concili Provincial Tarraconense (1996), en col·laboració amb Montserrat Coll, Secularització i pluralisme en la societat catalana d’avui (1996), Les noves formes de religiositat (2001) i, com a coautor, Les altres religions: minories religioses a Catalunya (2004) i Fills del Concili. Retrat d’una generació de capellans (2011, amb Clara Fons). Ha traduït al català diversos clàssics del pensament sociològic. El 1995 fou nomenat membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Llegir més...