Es llicencià en magisteri i també en història a Barcelona. Membre del Partido Comunista de España (1972), alcalde de Còrdova (1979-86) i secretari general del PCE de 1989 a 1998, del 1986 al 1999 encapçalà la coalició Izquierda Unida. Fou també candidat a la presidència de la Junta de Andalucía el 1984 i (per IU) el 1982. Durant el seu lideratge es mostrà proper a l’ortodòxia comunista i molt bel·ligerant contra el PSOE, i s’oposà al Tractat de Maastricht. Aquest discurs li reportà enfrontaments a l’interior de la formació que liderava, els més greus dels quals foren (1997), l’expulsió dels integrants del corrent crític Nueva Izquierda i la ruptura amb Iniciativa per Catalunya. En el 15è congrés del PCE, celebrat al desembre del 1998, abandonà la secretaria general del PCE, que passà a mans de Francesc Frutos. Continuà com a diputat al Congrés fins a les eleccions del 2000, en què deixà la vida parlamentària i renuncià a ésser el candidat d’Izquierda Unida a causa d’una malaltia cardíaca. En la 6a Assemblea Federal d’Izquierda Unida, celebrada a l’octubre del 2000, deixà el càrrec de coordinador general, que passà a Gaspar Llamazares.
Julio Anguita González (2014)
Acampada Mérida (CC BY 3.0)
Polític andalús.