Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch (1932), inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana.
Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició (amb un total de 67.566 articles) contenia 15.775 articles més, mentre que el nombre de subentrades (és a dir, locucions i expressions compostes en general) i d’accepcions el superava en 8.357 i 44.478 respectivament. El nou diccionari representà, respecte al seu predecessor, una actualització i un aprofundiment en tres grans eixos: geogràfic, dins del qual recull les diverses modalitats dialectals posant, però, un fort èmfasi en el concepte d’unitat de la llengua; social i estilístic, recollint els diversos registres i les noves expressions en el lèxic comú; i d’especialitat, aspecte en el qual vol satisfer les exigències d’una llengua moderna i plenament vigent, amb la inclusió de nombrosos neologismes.
Realitzat entre el 1992 i el 1994, que fou aprovat el text definitiu, fou editat per cinc editorials de tot el territori dels Països Catalans: Tres i Quatre, Edicions 62, Editorial Moll, Enciclopèdia Catalana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
L’any 1997 hom en feu una edició en CD-ROM. El 2007 se’n publicà una segona edició, a cura d’Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana, que incorporava 2.422 articles nous respecte a la primera, 343 subentrades i 12.460 accepcions. És també consultable per internet en accés lliure.