Núria de Gispert i Català

(Barcelona, 6 d’abril de 1949)

Núria de Gispert i Català

© Parlament de Catalunya

Advocada i política.

Biografia

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1971), des del 1986 és membre d’Unió Democràtica de Catalunya, on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals. La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat de Catalunya s’inicià el 1984. Des d’aquest any, i fins al 1995, fou secretària general dels departaments de Justícia i de Governació i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat.

L’any 1995 fou nomenada consellera de Justícia i el 2001 consellera de Governació i Relacions Institucionals. Abandonà el càrrec arran del pas de CiU a l’oposició, després de les eleccions catalanes del novembre del 2003. Es mantingué com a diputada al Parlament de Catalunya i formà part de la ponència encarregada d’un nou Estatut. Reelegida en les eleccions del novembre del 2006 i del 2010, al desembre d’aquest any fou elegida presidenta del Parlament de Catalunya, primera dona en ocupar el càrrec, en substitució d’Ernest Benach. Fou reelegida el desembre del 2012, després de les eleccions anticipades celebrades el novembre del 2012. Afí al sector més sobiranista d’UDC, n’esdevingué una de les capdavanteres, i s’oposà a la posició oficialista representada per Josep Antoni Duran i Lleida amb relació a la independència de Catalunya, cosa que comportà tensions amb la direcció. Amb altres dirigents i militants del mateix sector impulsà el juliol del 2015 la plataforma Hereus UDC 1931 que donà lloc al partit Demòcrates de Catalunya, formació democristiana partidària de la independència. En les eleccions del 27 de setembre de 2015 formà part de la llista de Junts pel Sí però no resultà elegida, i a l’octubre fou rellevada a la presidència del Parlament de Catalunya per Carme Forcadell.   

Premis i distincions

Ha estat guardonada amb la Creu d’honor de Sant Ramon de Penyafort (1998), la Creu del mèrit al servei de l’Advocacia Espanyola (2002) i la Medalla del Col·legi d’Advocats de Barcelona (2004). El 2019, poc després de ser-li atorgada, retornà la Creu de Sant Jordi per uns missatges polèmics.