Ernest Benach i Pascual

(Reus, Baix Camp, 12 de novembre de 1959)

Ernest Benach i Pascual

Polític.

Militant de Nacionalistes d’Esquerra (1979-86), l’any 1987 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya, on ocupa el càrrec de vice-secretari general de política institucional. Fou regidor a l’Ajuntament de Reus del 1987 al 2001, del qual fou primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Esports i Joventut (1987-91), cinquè tinent d’alcalde (1991-95), regidor de Política Lingüística (1995-99), i primer tinent d’alcalde i regidor de Societat de la Informació (1999-2001). És diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 per la circumscripció de Tarragona, del qual ha estat secretari segon de la Mesa (1995-2003), i, des de desembre del 2003, president de la Cambra en substitució de Joan Rigol. L’octubre del 2004 fou elegit president de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE). Fou reelegit en el càrrec de president del Parlament de Catalunya el novembre del 2006 en reeditar-se la coalició de govern PSC-ERC-ICV. És coautor de República Catalana (1992) i Educar en política (2003), i autor de Política 2.0 (2010), sobre la incidència de les noves tecnologies en l’activitat política. En les eleccions del novembre del 2010, tot i revalidar l’acta de diputat al Parlament de Catalunya anuncià poc després que hi renunciava i que abandonava la vida política. Concorregué en eleccions del 27 de setembre de 2015 a la llista de Junts pel Sí però no fou elegit. Posteriorment es vinculà a l’empresa privada i fou és col·laborador habitual de mitjans de comunicació. L’any 2019 rebé la Creu de Sant Jordi.