Fou un dels fundadors del diari Página 12. El 1973 publicà Triste, solitario y final, la primera de les seves dotze novel·les, algunes de les quals foren traduïdes a vint-i-tres idiomes i tres d’elles adaptades al cinema. Entre les més conegudes hi ha No habrá más pena ni olvido (1978), A sus pies rendido un león (1987), una paròdia de la guerra de les Malvines que prenia com a títol un vers de l’himne nacional argentí, i Una sombra ya pronto serás (1990). Políticament compromès amb l’esquerra, durant la dictadura de J.R.Videla visqué a París i més tard a Bèlgica.