i Ellen Johnson-Sirleaf | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ellen Johnson-Sirleaf

Ellen Johnson-Sirleaf
© Unió Europea
ciències polítiques polít
Política i economista liberiana.
Monròvia, 29 d’octubre de 1938

Estudià economia a la Universitat de Harvard (1961-71), fou secretària d’Estat de Finances (1972-73) sota William Tolbert i ministra de Finances (1980-85) sota el règim militar de Samuel Doe.

El 1985 fou condemnada a deu anys de presó per les seves crítiques al règim, i el mateix any s’exilià primer a Kenya i després als EUA i de 1992 a 1997 fou directora del Programa de Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament d’Àfrica, responsable regional del Banc Mundial , i vicepresidenta de Citibank NA .

El 1997 retornà a Libèria. Tot i que el 1989 havia donat suport a l’alçament de Charles Taylor contra Samuel Doe, disputà a Taylor la presidència en les eleccions del 1997 sense èxit. Després de la caiguda de Taylor (2003), fou elegida líder del Partit de la Unitat.

Al novembre de 2005 guanyà les eleccions presidencials, imposant-se al popular futbolista George Weah. Revalidà el càrrec en les eleccions de l’octubre-novembre de 2011, en les quals fou reelegida en la segona volta. El seu principal rival a l’oposició, Winston Tubman, es retirà de la cursa electoral acusant-la de manipulació i d’irregularitats en la consulta, encara que els observadors internacionals la consideraren en conjunt vàlida.

Primera dona de l’Àfrica cap d’estat, és autora de From Disaster to Development (1991) i The Outlook for Commercial Bank Lending to Sub-Saharan Africa (1992). L’any 2011 fou guardonada amb el premi Nobel de la Pau, que compartí amb dues activistes pels drets de les dones: la també liberiana Leymah Gbowee i la iemenita Tawakul Karman .

Llegir més...