És una de les primeres empreses energètiques del món i la primera en el gas natural, del qual és el primer productor i en controla poc menys del 20% de les reserves mundials, situades sobretot a Sibèria, els Urals i les regions del Volga. Produeix al voltant del 90% del gas de la Federació Russa, i és propietària de la xarxa de gasoductes del país, de la CEI i, en consorci amb altres companyies, de ramificacions a Europa i Àsia (en total, uns 150.000 km). El 2006 ocupava de manera directa entre 400.000 i 500.000 persones. Dins la UE, vora una quarta part del gas consumit a la meitat de la primera dècada del segle XXI provenia d’aquesta companyia. Fou creada el 1989 arran de la reorganització del ministeri de la indústria gasista soviètica. El 1992, desapareguda l’URSS i creada la Federació Russa, fou transformada en societat d’accionistes i en part fou privatitzada (1994), bé que l’estat rus en controlava un 40% de les accions, la venda de les quals, a més, fou curosament controlada (entre altres mesures, hom limità les participacions d’empreses o particulars estrangers). Al llarg dels anys de mandat de Boris Jelcin a la presidència, la companyia fou objecte d’una sèrie d’escàndols fruit de la caòtica privatització de les antigues empreses estatals soviètiques. En succeir Boris Jelcin a la presidència de Rússia (2000), Vladimir Putin inicià un procés de recuperació del control de Gazprom per l’estat rus, que culminà el 2005 amb l’adquisició de poc més del 50% de les accions, participació amb la qual s’assegurava el control de la companyia. El control estatal, a més, fou reforçat per Putin poc després d’accedir al poder en situar-hi a la presidència un estret col·laborador, Dmitri Medvedev, el qual, en accedir a la presidència de Rússia (2008) cedí el càrrec a l’anterior primer ministre, Viktor Zubkov. Gazprom ha esdevingut un element geoestratègic essencial de la política exterior russa i en l’afermament de la seva supremacia a la Comunitat d'Estats Independents, i alhora un condicionant de les relacions amb la UE, com es posà de manifest des del 2006 en els talls puntuals de subministrament a Ucraïna i a Bielorússia arran de disputes sobre el preu del gas, que afectaren alguns estats europeus. Després de l’enderrocament del govern prosoviètic ucraïnès (2014) i el conflicte bèl·lic a l’est d’Ucraïna, Rússia amenaçà de tallar el subministrament de gas a aquest país. A l’abril del 2015 la Comissió Europea acusà Gazprom d’abús de posició dominant.