Col·laborador habitual de la revista especialitzada Dirigido por , el 1977 inicià la realització de diversos curts. Posteriorment dirigí: Denver (1980), Mel i mató (1981), els thrillers Adela (1986), L’amor és estrany (1988) i Mal d’amors (1992), la comèdia Les aparences enganyen (1991), Un assumpte intern (1996), els documentals La Casita Blanca. La ciutat oculta (2002), del qual féu un llibre, De Madrid a la Lluna (2005), Arropiero, el vagabund de la mort (2008) i La bomba del Liceu (2010). També ha dut a terme una tasca d’exhibidor i programador de clàssics del cinema. Fou elegit president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya (1991) i president de l’Associació de Productors Audiovisuals de Catalunya (2004-06). Premi Ciutat de Barcelona (2003).