Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador i membre de la junta directiva d’Òmnium Cultural (1967-77), i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Formà part de la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1978-82), on fou cofundador i president de la secció de dret lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana.
Diputat del Parlament de Catalunya per Unió Democràtica de Catalunya, fou conseller de Justícia (1982-86 i 1988-91) i de Governació (1986-88) de la Generalitat. Impulsà la modernització del dret civil català, especialment el Codi de Successions (1991).
Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i del Consell Consultiu de la Generalitat, del qual fou president des del 2000 fins al 2004, és autor d’articles sobre dret català. Fou president de la comissió executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Compromès amb el moviment per l’autodeterminació i la independència de Catalunya, impulsà amb altres juristes l’organització Sobirania i justícia (2009), de la qual fou president fins el 2011, que fou substituït per Joaquim Torra. També formà part de la comissió avaluadora de les Consultes sobre la Independència de Catalunya. Amb la crisi d’UDC motivada, en part, pel fort creixement de l’independentisme, fou un dels protagonistes de l’escissió que donà lloc a Demòcrates de Catalunya (2015). El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Ramon de Penyafort i el 2010 amb la Creu de Sant Jordi.